La Festa i la Xarrada.

Un dimecres qualsevol, estavem esperan tots aquest moment, aquella festa de despedida, tot un curs passant una hora a la setamana amb la meva fillola, aquella nena que li he agafat tant i tant de carinyo, la Reha.

Tot va fluir, vaig anar a buscar a la Reha a les 3, i vam anar cap a l'institut tot estava preparat, la gent, la festa, la despedida... Tot just començar vam estar esperant els del matagalls, quan van arribar tothom es va sentar al terra davan de "l'esenari", llavors van surtir els pallasos, tothom es va quedar parat, perquè l'Alba, la Sara, el Nestor, l'Eric i el Àdria ho van fer molt bé, s'ha de tenir valor i ells en tenien, la Reha va estar molt atenta i molt concentrada en aquell moment, notava com el seu somriure surtia entre els seus petits llavis, i aquella careta sentia felicitat, si més no me la va encomanar, era un moment molt especial per les dos, algo havia de passar aquell moment, i ens vam abraçar. Després de l'espectacle, vam anar les dos soles al pabelló, les dos esperant algo que s'havia que ens acavariem donant, una petita mostra de agraiment, ella em va donar una camiseta que em va encantar i jo li vaig regalar un petit detall, sol per la seva reacció ja va valdre la pena, em va donar un petó i despres em va deixar anar un GÀCIES.

Però que passaria ara? suposo que ens teniem que diu adeu, però jo no li vaig dir això, preferia dir-li, Fins aviat. Em va fer molta pena, quan la mirava recordava tots els moments juntes i tota la evulució que havia fet ell, i també jo, tot el que m'havia ensenyat ella també tenia molt de valor, saver com tractar una nena de la seva edad i donar-li tot el que necessita m'ha fet evolucionar i si més no crèixer. Em sentia com una "germana gran", i ella em tractava així, no se com descriure la importancia que ha tingut per mi estar amb ella, però prefereixo que s'hagi quedat aixi, com una bona època i com un gran regal.




La xerrada d'aquest divendres m'ha impressionat molt, les cares de complicitat de l'altra gent i la emotivitat que hi havia sobretot en la Tresa, cada vegada que algú parlava ella se li ficava un somriure i no parava de donar-nos les gràcies, el que més m'ha agradat ha sigut la gravació que ens ha preparat, aquest petit i tant gran detall, algú se li ha caigut la llagrimeta, però es normal, les paraules de la Reha m'han sorpres, perquè la seva evolució s'ha vist reflexada, i l'estima cap a mi també, ens em apres a estimar, i sense donar-me'n conte m'ha ensenyat a apressiar els petits detalls.

Una preciosa experiencia que molts recordarem, Merci.